ESTER FIGUEROLA ![]() |
| ESPAI
DE L'HOME Del 10 al 28 de novembre de 1999 El Refugi - SALA D'EXPOSICIONS Plaça de la Vila, Badalona, Catalunya |
| El llenguatge plàstic amb què s'expressa Ester Figuerola transcorre en un continu procès de configuració i redefinició que es nodreix d'una curiosa "contradicció" personal. La seva vocació pictòrica, la seva passió pel color, pateixen l'intromissió de la tercera dimensió,Ès a dir, d'una necessitat indefugible d'intrroduir-hi l'espai. Ella, com tothom, percep i sent el color inserit en l'ambient real que ens envolta i per axiò rebutja reduir-lo als límits bidimensionals d'un quadre; fins i tot quan dibuixa no pot evitar imaginar els traços, les formes en l'espai. | Per la seva banda, la sèrie Portes consisteix en una sèrie de petites peces de gràcil i assenyada senzillesa que juguen en l'espai amb el buit i el ple, el color i la forma, la llum i l'ombra projectada... que també podem imaginar com a maquetes d'obres de grans dimensions que s'alçarien al mig d'un jardí, per exemple en conjunt expressen la metàfora d'un camí sense retorn, ple d'incerteses i ansietats (el transit de la vida) en el que cada llindar suposa un abans i un després. |
| Dibuixar amb
l'espai, construir amb el color, vet aquí el seu repte, una dèria que altres
forassenyats com Gaudí, Miró, Calder, o el seu admirat Brossa, a qui dedica aquesta
mostra de Badalona, han patit abans però, que ella ha d'afrontar personalment. D'aquí la
seva incansable recerca de solucions particulars a la seva heterodoxa concepció de la
pintura que s'escapoleix dels límits convencionals per envair altres disciplines en
peculiars mestissatges, inventant cada dia diferents meneres de plasmar les idees i les
propostes que bullen dins el seu cap. |
A Joan Brossa per la llibertat i força que m'ha donat i em dóna ell i la seva obra Navigate around the iPIX holding the left mousebutton down and move it where you want to go. Right-click takes you to initial viewpoint. |
De factura
més elaborada, però mantenint la mateixa frescor i nitidesa de concepte, són les
extraordinàries i plenes d'encant peces de la sèrie Palaus de l'home, molt originals i
amb un toc d'ingenuïtat i d'imaginació (una mica en la línia d'autors com Klee o
Mompó) que s'equilibra amb l'enginy i la neta expressivitat assolits mitjançant l'hàbil
composició de formes i clors i l'encertat contrast de materials (ciment, ferro,
fusta...). Obres, totes elles, estimulants, suggerents, amarades d'una emotiva i profunda sensibilitat. |
| El món
interior i l'exterior estimulen en igual mesura la seva creativitat desbordant, el primer
a partir de les més íntimes inquietuds, neguits i reflexions, i el segon a partir de
sensacions viscudes com a resposta a la percepció d'uns colors, d'unes llums, d'uns
espais, d'uns sons... La present exposició il·lustra tota aquesta problemàtica i ens permet veure alguns dels diferents suports en què l'artista materialitza els seus projectes. Hi trobem sensitives instal·lacions que evoquen com en una escenografia sentiments suscitats per elements de la natura: el prodigiós cromatisme de la tardor (Tardor ordenada) o l'indescriptible sensació de passar sota un trèmul cel ras de flors violetes (Xicrandes). |
Les podem
gaudir pausadament en aquesta mostra que ens transmet la màgia del singular món creatiu
d'una autora valenta i tenaç en la consecució dels seus anhels, en la configuració d'un
llenguatge propi cada cop més ric i que se'ns revela cara al futur ple de possibiltats
insospitades. Raquel Medina Crític d'art (ACCA-AICA) |
Click here for a high resolution version of the IPIX image. |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
|
| Photography, iPIX
development, pagedesign: © Thomas Hallbert/ thomas@idaeus.com |
![]() |
| |